En este momento estás viendo 8. Creuar l’Atlàntic sense parar / Cruzar el Atlántico sin parar

8. Creuar l’Atlàntic sense parar / Cruzar el Atlántico sin parar

  • Autor de la entrada:


8. Creuar l’Atlàntic sense parar!

Avui al port hi ha bones cares… dinem plegats i els somriures cada cop son més abundants. S’ha fet una espècie de lligam entre nosaltres. Parlem diferents idiomes però tots entenem l’idioma universal… aquell on no calen paraules. Em sento a gust entre aquesta gent.
Ens fan una gran rebuda les autoritats de Sada. Es nota el carinyo de la gent de mar! Mentre ens fan la foto de grup en Nico em diu que s’ha tirat a l’aigua, per veure si el barcos han patit molt amb les onades, i ha vist una esquerda a la quilla del Peter Punk. Vaig cap en Charli i el seu equip a comenta’ls-hi el que em passa i tots tres m’ajuden… l’Ana em busca el capità de la Marina per treure el mini de l’aigua i en Santi s’ofereixen a fer una inspecció. Pel matí tinc a tot l’equip del Reino de Navarra (Mini-431) pendent del meu mini. Res greu! No és estructural. Una mica de poliuretà i a l’aigua! …Però no paro de tenir avaries!
…De fet ja ho vaig sentit dins del meu cap quan navegava de Douarnenez a Gijón i em va fallar la pila de combustible que carrega les bateries… no estava preparada per a la Mini Transat… ni el Peter Punk havia tingut el suficient carinyo per estar a punt!… perquè quan estimes ho has de demostrar… amb paraules i amb fets… això ja ho havia après! Pensava en tornar a parlar amb la Moni i dir-li que volia fer una bona preparació per a la mini del 2015. No volia abandonar… però sense tenir autonomia era una bogeria. Però encara no podia desistir!… tanta gent donant el seu carinyo no es podia quedar així!
Per sort la regata s’havia anul·lat a Gijón i per tant tenia una segona oportunitat. Ara la regata passava a ser Mini Transat 2013 Sada – Pointe a Pitre (Guadalupe)… 1era edició. Una única etapa de 3.700 milles, mai vist a la història de la classe mini.
Una etapa tant llarga comporta augmentar la quantitat d’aigua i menjar. Jo calculo per a uns 35 dies. Comprar i despès estibar tot… ben trincat… que no es mogui o caigui si una onada escora o bolca el barco.
Dansà l’avaria a Gijón tot el meu equip de terra s’havia mobilitzar un cop més per trobar-me una pila de combustible. Amb molt poc temps en Toni em va deixar la seva i l’Agus me la va fer arribar a Sada. Mentrestant en Willy i l’Anna tenien cura de mi.  

8. Cruzar el Atlántico sin parar!

Hoy en el puerto hay buenas caras… comemos juntos y las sonrisas cada vez son más abundantes. Se ha creado una especie de vínculo entre nosotros. Hablamos diferentes idiomas pero todos entendemos el idioma universal… aquel donde no hacen falta palabras. Me siento a gusto entre esta gente.

Las autoridades de Sada nos dan un gran recibimiento. Se nota el cariño de la gente de mar! Mientras nos hacen la foto de grupo Nico me dice que se ha tirado al agua, para ver si el barcos han sufrido mucho con las olas, y ha visto una grieta en la quilla del Peter Punk. Voy a ver a Charli y su equipo a comentarles lo que me pasa y los tres me ayudan… Ana me busca el capitán de la Marina para sacar el mini del agua y Santi se ofrecen para hacer una inspección. Por la mañana tengo a todo el equipo del Reino de Navarra ( Mini-431 ) pendientes de mi mini. Nada grave! No es estructural. Un poco de poliuretano y en el agua!… Pero no paro de tener averías!

…De hecho ya lo oí en mi cabeza cuando navegaba de Douarnenez a Gijón y me falló la pila de combustible que cargan las baterías… no estaba preparada para la Mini Transat… ni Peter Punk había tenido suficiente cariño para estar a punto!… porque cuando amas lo tienes que demostrar… con palabras y con hechos… eso ya lo había aprendido! Pensaba en volver a hablar con Moni y decirle que quería hacer una buena preparación para la mini del 2015. No quería abandonar… pero sin tener autonomía era una locura. Pero todavía no podía desistir!… Tanta gente dando su cariño no se podía quedar así!

Por suerte la regata se había anulado en Gijón y por lo tanto tenía una segunda oportunidad. Ahora la regata pasaba a ser Mini Transat 2013 Sada-Pointe a Pitre (Guadalupe)… 1ª edición. Una única etapa de 3.700 millas, nunca visto en la historia de la clase mini.

Una etapa tan larga conlleva aumentar la cantidad de agua y comida. Yo calculo para unos 35 días. Comprar y después estibarlo todo… bien trincado… que no se mueva o se caiga si una ola escora o vuelca el barco .

Desde la avería en Gijón todo mi equipo de tierra se había movilizado una vez más para encontrarme una pila de combustible. Con muy poco tiempo Toni me dejó la suya y Agus me la hizo llegar a Sada. Mientras Willy y Ana cuidaban de mí.