En este momento estás viendo 17. L’arribada a casa / La llegada a casa

17. L’arribada a casa / La llegada a casa

  • Autor de la entrada:



17. L’arribada a casa

És 21 de desembre, avui he arribat a Barcelona… a l’aeroport hi havia la família… els pares, germans, nebots… i les amigues…veig a la Laurence, la Creu, la Inma, la Mary Jo, la Caroline, la Núria, la Roser, la Caracol, ha estat una rebuda plena d’emoció! Fins hi tot una tele que hi havia ha filmat l’abraçada a la meva mare… és la millor…ha ha ha…! Però malgrat tots els angelets que han anat apareixent durant la preparació del barco i durant la regata… a Barcelona… Douarnenez… Gijón… Sada… Baiona… volia veure el meu àngel de la guarda… que ha estat en tot moment al meu costat… que sempre trobava temps per escoltar-me quan necessitava treure’m l’angoixa de dintre… i les seves paraules… per que em parlava com si pugues sentir-me… com si vingués de volta de la vida… sense jutjar-me… amb carinyo… acceptant la meva decisió tot i no estar potser del tot d’acord… però entenent que ho havia de fer… donaven serenor a la meva anima!… el meu àngel de la guarda… que és capaç de fer-me tornar el somriure a la meva cara!! així es la Marta!!
He arribat a corre cuita a aquesta regata… en poc més d’un any he fet les 2.000 milles requerides per a poder fer la Mini Transat. Poc temps… poca preparació… poc pressupost… potser sense el suficient seny… però feia tants anys que la volia fer… hi havia tanta il·lusió al meu cor… que ha pogut amb tot! No me’n penedeixo gens ni mica d’haver-la fet!!!… I se que sense els meus angelets no estaria aquí. Ha estat una regata molt dura… però la tornaria a repetir si desprès he de sentir-me com ara. No se que em depararà la vida… però jo vull ser navegant solitària!!
No hi ha Res impossible!!!
 
17. La Llegada a casa

Es 21 de diciembre, hoy he llegado a Barcelona… en el aeropuerto estaba la familia… mis padres, hermanos, sobrinos… y las amigas… veo a Laurence, Cruz, Inma, Mary Jo, Caroline, Núria, Roser, Caracol, ha sido un recibimiento lleno de emoción! Incluso una tele que había ha filmado el abrazo a mi madre… ella es la mejor… ja ja ja…! Pero a pesar de todos los angelitos que han ido apareciendo durante la preparación del barco y durante la regata… en Barcelona… Douarnenez… Gijón… Sada… Bayona… quería ver mi ángel de la guarda… que ha estado en todo momento a mi lado… que siempre encontraba tiempo para escucharme cuando necesitaba sacarme la angustia de dentro… y sus palabras… por que me hablaba como si me pudiera sentir… como si viniera de vuelta de la vida… sin juzgarme… con cariño… aceptando mi decisión a pesar de no estar tal vez del todo de acuerdo… pero entendiendo que debía hacerlo… daba serenidad a mi alma!… mi ángel de la guarda… que es capaz de hacerme volver la sonrisa a mi cara! así es Marta!

He llegado a toda prisa a esta regata… en poco más de un año he hecho las 2.000 millas requeridas para poder hacer la Mini Transat. Poco tiempo… poca preparación… poco presupuesto… quizá sin la suficiente cordura… pero hacía tantos años que la quería hacer… había tanta ilusión en mi corazón… que pudo con todo! No me arrepiento en absoluto de haberla hecho!… Y se que sin mis angelitos no estaría aqui. Ha sido una regata muy dura… pero la volvería a repetir si después he de sentirme como ahora. No se que me deparará la vida… pero yo quiero ser navegante solitaria!

No hay Nada imposible!!!