En este momento estás viendo 10. Adrenalina! / Adrenalin!

10. Adrenalina! / Adrenalin!

  • Autor de la entrada:


10. Adrenalina! (CAT)

La meva ment té un software molt curiós…sembla que oblidi els mals moments!…
…Quan passava per la costa de Ferrol, anat de Sada a Bayona, el vent fa que el mini se’n vagi d’orsada i viri… amb les burdes la major queda caçada i no s’amolla. El barco comença a bolcar-se i l’aigua entra ràpidament per la banyera. La meva primera reacció es obrir la burda… però esta molt dura per la pressió de la vela així que com que no puc tanco el tambutxo perquè l’aigua no entri al barco. No pot ser que no pugui! El barco continua bolcant-se pel pes de l’aigua i des de la banda… en uns segons… analitzo i penso en tornar a intentar obrir el stopper de la burda o tallar-la amb la navalla que porto al damunt. Però ja han passat molts segons i el barco esta ple d’aigua… se’m puja la por al cap i em fa llençar-me a la banda plena d’aigua a alliberar la burda. Ara si! L’adrenalina m’ha tornat a donar la força necessària que no tinc normalment i el vaixell comença a aixecar-se i buidar-se lentament. Amb les botes plenes d’aigua vaig cap el pal a baixar la major… mentre tota l’adrenalina que no he utilitzat surt del meu cos sense poder retenir-la. El meu cor comença a bombejar més lentament i ja amb menys vela continuo rumb a Bayona… ha estat dur… molt dur… Em sento el cos totalment debilitat… però la ment… que és la més xula!… em diu que refer-me no és més que qüestió de temps!
10. Adrenalina! (ESP)

Mi mente tiene un software muy curioso… parece que olvide los malos momentos!…

…Cuando pasaba por la costa de Ferrol, iendo de Sada a Bayona, el viento hace que el mini se vaya de orzada y vire… con las burdas la mayor queda cazada y no se amolla. El barco comienza a volcarse y el agua entra rápidamente por la bañera. Mi primera reacción se abrir la burda… pero está muy dura por la presión de la vela así que como no puedo cierro el tambucho para que el agua no entre en el barco. No puede ser que no pueda! El barco continúa volcándose por el peso del agua y desde la banda… en unos segundos… analizo y pienso en volver a intentar abrir el stopper de la burda o cortarla con la navaja que llevo encima. Pero ya han pasado muchos segundos y el barco está lleno de agua… se me sube el miedo a la cabeza y me hace tirarme a la banda llena de agua a liberar la burda. Ahora si! La adrenalina me ha vuelto a dar la fuerza necesaria que no tengo normalmente y el barco comienza a levantarse y vaciarse lentamente. Con las botas llenas de agua voy el palo a bajar la mayor… mientras toda la adrenalina que no he utilizado sale de mi cuerpo sin poder retenerla. Mi corazón empieza a bombear más lentamente y ya con menos vela continúo rumbo a Bayona… ha sido duro… muy duro… Me siento el cuerpo totalmente debilitado… pero la mente… que es la más chula!… me dice que reponerme no es más que cuestión de tiempo!

10. Adrenalin! (ENG)

My mind has a curious software… seems to forget the bad moments!…
 
…When passing by the coast of Ferrol, going from Sada to Bayonne, the wind makes the Mini go away and turn… the running backstay is hunted and it doesn’t release. The boat begins to tip over and the water enters into the cockpit quickly. My first reaction is to open the running backstay… but it’s too hard because of the pressure of the sail so, how I can’t, I decided to close the hatch because the water does not enter inside the boat. I can’t believe I can’t do it! The boat keeps turning upside down because of the weight of water… within seconds… I analyze and think to try again to open the running backstay stopper or cut it with the knife. But it’s been many seconds and the boat is full of water… Fear controls me and makes me throw me to the side filled with water to release the running backstay rough. Now! The adrenaline give me back the strength that I normally do not have and the boat begins to get up and drain slowly. With my boots full of water, I head to the mast to pull down the main sail… while all the adrenaline goes out of my body out of control. My heart begins to pump more slowly and with less sail, I continue sailing to Bayonne… it was hard… very hard… I feel totally weak… but my mind… that is the cool… tells me that recover is just a matter of time!