En este momento estás viendo 2. Esperant la sortida / Esperando la salida

2. Esperant la sortida / Esperando la salida

  • Autor de la entrada:


2. Esperant la sortida

Portava des del 2 d’octubre a Douarnenez. Estava acabant de preparar el Peter Punk. La Creu havia vingut amb nosaltres i es quedava fins a tenir el mini enllestit. Que xulo! Vàrem passar 10 dies juntes…com a germanetes… aprenent un munt dels companys de la classe… em va ajudar molt amb el mini… i tot i ser la petita cuidava de mi.
Tots els navegants estàvem molt enfeinats. Necessitàvem passar totes les inspeccions… seguretat… cartes de navegació… farmaciola… veles… documentació… la Laurence no parava de gestionar les feines a totes les de l’equip i fins que no va aconseguir tots els vist-i-plau no va parar. A més s’encarregava de la logística… organització… estava en tot i a tot arreu… i si anava a Bordeux o a Barcelona a treballar ens ho feia tot pel mòbil, wi-fi o correu electrònic. Ella ho podia aconseguir tot!!!
La Mini Transat estava prevista pel 13 d’octubre però les borrasques no paraven de passar… vents de 40-45 nusos i onades de 5-6 metres… i amb aquelles petites embarcacions! L’organització de la regata decideix ajornar la sortida en bé del navegant fins a trobar una finestra meteorològica que garanteixi el pas de tots el minis pel golf de Biscaia i passar el temut cap de Finisterre.
Aquell cap de setmana del 13 d’octubre, data prevista per a la sortida de la regata, havia vingut molta gent per acomiadar-se de mi i del Peter Punk…la Maria, la Cris, les Martes, l’Esther, el Jose, el Joan i l’Aurora… però diumenge va marxar tothom i ens vam quedar sols. Per sort en Robert i la Cathy veient que sempre hi havia gent al Peter Punk es fixen en mi i m’ofereixen viure a la seva casa. Genial!

2. Esperando la salida
Llevaba desde el 2 de Octubre en Douarnenez. Estaba terminando de preparar el Peter Punk. Cruz había venido con nosotros y se quedaba hasta tener el mini terminado. Que chulo! Pasamos 10 días juntas… como hermanitas… aprendiendo un montón de los compañeros de la clase… me ayudó mucho con el mini… y a pesar de ser la pequeña cuidaba de mí.

Todos los navegantes estábamos muy ocupados . Necesitábamos pasar todas las inspecciones… seguridad… cartas de navegación… botiquín… velas… documentación… Laurence no paraba de gestionar las tareas a todas las del equipo y hasta que no consiguió todos los visto bueno no paró . Además se encargaba de la logística … organización… estaba en todo y en todas partes… y si iba a Burdeos o Barcelona a trabajar nos lo hacía todo por el móvil , wi-fi o correo electrónico. Ella podía conseguirlo todo!

La Mini Transat estaba prevista para el 13 de octubre pero las borrascas no paraban de pasar… vientos de 40-45 nudos y olas de 5-6 metros.. y con aquellas pequeñas embarcaciones ! La organización de la regata decide aplazar la salida en bien de los navegantes hasta encontrar una ventana meteorológica que garantice el paso de todos los barcos por el golfo de Vizcaya y pasar el temido cabo Finisterre.

Ese fin de semana del 13 de octubre , fecha prevista para la salida de la regata , había venido mucha gente para despedirse de mí y del Peter Punk… María , Cris, las Martas , Esther, Jose, Joan y Aurora … pero el domingo se fue todo el mundo y nos quedamos solos . Por suerte Robert y Cathy viendo que siempre había gente en Peter Punk se fijan en mí y me ofrecen vivir en su casa. Genial !